Alhora que obrim bloc, tancam setmana. Aquesta vegada, amb un poema del mes de febrer de Miquel Martí i Pol:
El segon mes de l'any
és curt de talla,
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
per la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
I així, de manera breu, com el febrer i el poema, us deim:
Fins dilluns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada