Un conte que ens ajuda a continuar...
LA PETITA
GRANOTETA
En un calorós dia d’estiu, dues amigues granotetes saltaven despreocupades
pels voltants d’una granja.
Croak- saltava una,
croak- saltava l’altra. Fins que sense adonar-se’n van caure dins d’un bidó de
llet. Tan gran era el bidó i tan petites les granotetes que per molts esforços
que feien no podien sortir.
Nedaven i saltaven i res
aconseguien. Els animals de la granja es van adonar de la situació i amb cruel
realisme les aconsellaven:
·
” Deixeu de lluitar, no ho aconseguireu! !
·
” Està massa profund, morireu de
totes maneres!”
·
” Això només té un final…!”
Una de les granotetes,
cansada i desanimada va deixar de nedar i abandonant la lluita va fer cap al
fons de tot.
En canvi l’altra,
continuava sense parar, amb el cansament de company i amb la certesa de que
alguna cosa es podia fer.
El que ningú s’esperava
era que de tan moure i remoure la llet, aquesta es va fer espessa com la nata i
gairebé sòlida com la mantega. Així la granoteta, fent un últim esforç, d’un
salt va aconseguir sortir del bidó.
Tots els animals es van
quedar bocabadats.
·
” Gràcies”- va dir la granoteta. ” Amb els vostres ànims
heu fet que no hem desanimés, i al final m’he salvat”.
I és que, el que no
sabien els animals de la granja, és que la nostra amiga era sorda i en lloc de
paraules de derrota ella escoltava encoratjaments a continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada